El concepte del “Gafe”

Sóc de les que penso que si desitges molt que et passi una cosa t’acaba passant. I al llarg de la meva vida ho he pogut constatar. Avui, però, no parlaré de desitjos sino del concepte del “gafe”. Ho lligo amb la idea del desig perquè val a dir que la majoria de vegades que em succeeixen esdeveniments que podriem dir que estàn gafats van acompanyats d’allò que em feia molta il.lusió que passés. Després d’un any i mig d’estar a casa podria pensar que la casa està gafada, però en realitat, la que ho està sóc jo! Tots sabem que les obres dels veïns poden provocar situacions del tot inesperades a casa teva, però un cop que t’ha passat una penses que ja has cobert prou el teu gafe d’estrenar casa; com el que estrena sabates de pell clares i va i es taca una amb greix i la taca l’acompanya al llarg de la seva vida, però mai més se’n farà una de nova. Doncs bé, després de 2 dies i quan ja havia viscut que un senyor aparagués a les 7 del matí a casa meva i entrés a endollar l’abrillantador de l’escala a l’endoll de l’entrada de casa com si fos el més normal de mon ( no havia tingut temps encara de canviar el pany) o bé que el primer dia del trasllat (amb tot el que comporta) trobés al pati de llums del meu baix un ocell, un Falciot d’una especie protegida i que hagués d’anar a portar-lo a 30 Km a la protectora d’animals, ja no pensava que un dia arribaria a casa i la trobaria, tota, i tota vol dir tota, la casa plena d’un polssim d’obra vermell cobrint cada objecte de la casa. Tota la cuina, tots els plats, tots els llibres, tots els mobles, tota la roba, totes les caixes i dins de elles que encara hi havia un munt per desempaquetar, i just dos dies abans de decidir celebrar el 30` aniversari i aprofitar per inaugurar la casa. Així que “brigada de limpieza” a casa, pagada per suposat per la senyora que feia les obres per cert sense aspirador i amb treballadors no regularitzats i treballant en condicions infrahumanes, i amb això vull dir que quan vaig anar a buscar-los tota enfadada perque casa meva semblava “el lejano oeste”, em va obrir la porta un noi totalment cobert de pols vermellosa , celles, pestanyes, cabells, tot ell cobert al punt que malgtrat que les seves faccions ho revelaven, no semblava pas mulato.
Ja després d’aquesta experiència i d’adonar-me que el parquet fals nou de trinca no només s’ha bufat sino que per culpa de que les canonades de l’aigua dels radiadors no són prou profundes i que per tant ha saltat un tros de parquet i de descobrir que la banyera immensa i nova no estava ben collada i ha provocat humitats a la paret, i del fet d’aparèixer petites esquerdes a diferents parets i tenir la desgràcia que als meus veïns els hi agaraden molt els carmels encara que l’única cosa que es dignen a tirar diariament al meu pati són els papers dels carmels que s’han menjat (sobre la resta de coses que tiren ja en parlaré en un altre post que probablement es dirà El concepte del “guarro”) pensava doncs que el cupo del meu “gafe” ja estava del tot cobert.
Doncs no, a dos dies de celebrar de nou el meu aniversari (aquesta vegada amb uns quants mesos de retard) i d’aprofitar per fer-li veure la casa a col.legues que encara no l’han vista, he arribat a casa i no hi havia pols per tota la casa com l’altra vegada ( els que estàn fent obres ara utilitzen aspiradors especials encara que em tiren part de la runa al pati, ja ve a ser un clàssic això,) m’he trobat un boquete a la paret d’una de les dues habitacions que tinc, sí senyors i senyores, un forat a la paret tipus forat de dutxes de nens per veure les nenes, doncs d’aquest tipus però, és clar, amb el corresponent tros de paret caigut. Aquesta vegada i donada l’experiència adquirida, a hores d’ara, 3 hores després de la troballa, el forat ja està tapat i acordat que els senyors pintors passaràn a pintar tota l’habitació. No hay mal que por bien no venga, diuen, doncs sí, aquesta vegada el color l’escolliré jo, la “gafe”!