El concepte del “tovet”

No és un terme fàcil de definir malgrat que he pogut comprobar que és del tot universal. Per que hi ha persones que ens resulten tovetes? De fet crec que hi ha una diferència de gènere amb aquesta paraula, podriem dir que és un dels exemples més relacionats amb el món masculí. D’una dona ja s’espera que sigui una mica “pamfila” - seria la paraula justa? – i d’un home ens pot agradar i esperem que sigui “sensible” (gran tòpic) però “tovet”, no, “tovet”no s’accepta.

No és ben bé que no tingui sang a les venes, ni que demostri certes conductes fins ara adjudicades a les dones, no és pas això, requereix d’altres virtuts i atributs que van més enllà. Un bon exemple seria el tó muscular de la mà quan les enllaça. No és tracta de trencar la mà a ningú, ni de mostrar la força física, ni de posar en pràctica el que has aprés en un curs per correspondència de “Tècnicas psicológicas de cómo dar la mano en una reunión de negocios”, no cal res de tot aixó però si que és necessari que tingui tó muscular, gentil i atent, o amb carácter i decisió, o amb timidesa i vergonya, o amb alegria o amb condol ... però que tingui un tó... de fet pot arribar a molestar si el que et toquen és una altra part del cos. Acostuma a passar molt que el tovet et col.loqui la seva mà al braç o bé la cintura (de fet notes la presencia de 5 dits...) enlloc d’agafar! Aquí és on s’ha de tenir clar que si poses la mà, posa-la bé i si no, no la posis, i no cal parlar d’altres zones les quals no goso ni imaginar-me quina sensació provaria de mans d’un “tovet”.

Un altre aspecte bastant compartit pels anomenats “tovets” és una afectació exagerada per qualsevol cosa afecti a la seva persona, acostumen a queixar-se de no ser informats de les coses i aquí ja “apaga y vámonos” perquè comença tot un seguit d’interpretacions que apunten al rebuig per part dels altres, sense cap mena de fonaments , cosa que desenllaça en un autocompadir-se i en una crítica obsesiva cap la persona que ha condicionat aquest estat de fustració mal resolta. Cert infantilisme pot anar acompanyat de tot el que s’ha dit (i en cap moment ho manifesto des d’una postura de gran maduresa) i podria desembocar en “dires y diretes” i/o persones tipus “tira la piedra y esconde la mano”

Us convido a que afegiu exemples per acabar d’ enmarcar el “tovet”. Sé de més d’un que té molt clar a què em refereixo!

Aclaració: Un no pot ser una mica tovet. O ets 100% tovet o no ho ets gens.