El concepte del castigador

Avui m'agadaria parlar sobre el tema dels castigadors. No hi ha una manera divertida o positiva de veure els castigadors, no existeix el castigadoret, sí que hi ha el "rabiets", del que parlaré més endavant, o el "burlets" de que ja us he parlat ... per aquest tipus de comportament no hi ha justificació, i per tant no hi ha perspectiva postiva sobre ells. Fa molts anys que vaig deixar el pati del cole i amb ell part de la in.nocència, els "t'estic" o no "t'estic" i el "més amic", l'etern concepte del millor amic.... O ets amic o no ho ets, carai! I si ho ets, hi ha certes coses que estàn per sobre. De cada un dels nostres amics en treurem i veurem lo bó i dolent que ens poden oferir o millor dit que poden i volen compartir amb nosaltres. No es tracta de ser el millor, es tracta de ser el més TU que puguis, perque d'aquesta manera el que camina amb tu, ja sap de quin peu calces i no se li caurà el món als peus per una sortida teva. Però hi ha persones que continuen mesurant l'amistat i creuen en una falsa lleialtat que es basa en fonaments tipus "si tu no vas jo tampoc" o "si jo no vaig, tu tampoc" o bé "si a tu no t'agrada a mi tampoc" i el que més em desagrada de tot és el que aquest tipus de gent utilitza per segellar la relació i immobilitzar-la de per vida "ho veig com tu, penso com tu, som iguals" Ahhh, quin horror un altre jo a prop! No, gràcies, ja en tinc prou amb mi mateixa!!!! Aquest tipus de gent no només no perdona sino que castiga, castiga fent el buit o bé amb comentaris generals de caire objectiu recoberts d'un verí que et fa sentir miserable quan tu no ho ets. Ens hem d'allunyar dels castigadors perque són d'aquells que un dia es cansen de castigar i són capaços de fer veure que no ha passat res. Aleshores ets tu el que acabes patint de dissonància cognitiva per culpa de persones que no saben ni que vol dir això!