Per quan la paella?

Ja ha arribat el 2007 i amb ell, espero, l'esperada paella! Us desitjo el millor a tots vosaltres, ja sabeu qui sou. Aprofito per agrair-vos el vostre suport i carinyo, tan necessari en aquests ultims mesos... Sento que les hormones m'hagin donat tantes forces en alguns moments i resultar més pesada de lo normal ;) els que m'heu soportat ja sabeu a què em refereixo, ha estat dificil també per mi ... però nens encara ens queden uns quants mesos i cap al final segurament seré pesada en tots el sentits... Ha estat un bon any i un bon Nadal, espero que vosaltres l'hagueu disfrutat a la vostra manera... Jo he tingut un arbre ple de regals, bé dos, a casa Lo Sapevo i jo n'hem possat un també, i mil menjars italians fets amb molt d'amor, però sobretot us he tingut a vosaltres ... Sí he entrat en el segon trimestre i estic en el moment de la llagrimeta fàcil, què voleu, no ho puc evitar ;)

Estic contenta i continuo "espantada" i monotemàtica, però tranquils, darrera d'aquesta panxeta que va in crescendo encara estic jo, no us preocupeu continuo plantejant-me el mon on vivim i continuo llegint llibres bons a part de llibres rel.lacionats amb la maternitat, tinc, encara, orelles per escoltar-vos... i ganes d'estar aquí per si mai em necessiteu... Més endavant, no sé com estaré.

Feingeschliffen em va comentar que una neuròloga nordamericana després de llargs estudis havia arribat a la conclusió, molt al seu pesar, que el cervell de la dona es reduia durant l'embaràs i els 6 primers mesos després del part. Noticia que com us podeu imaginar no vaig rebre amb gran alegria... però bé, si fora així, sapigueu que aquesta reducció serveix per perpetuar l'espècie. M'agradaria pensar que el meu cervell és prou gran com per reduir-se sense que es notés...