"Dejamos a los niños con los maridos, y las mujeres nos vamos a tomar una horchata"

Qui em conegui sabrà que aquesta frase no sortiria mai de la meva boca. No perquè no m'agradi la orxata, que no em xifla, sino perque no m'agrada el concepte de "corralillo de mujeres" ni "entre nosotras nos entendemos" ni el "dejémoslos a ellos con sus cosas" ... no he sentit mai aquella necessitat de dir "les dones ens hem de solidaritzar, hem de lluitar juntes" Contra què? No, a mi no m'agaraden totes les dones només perque elles com jo tinguin la regla un cop al més o s'hagin de depilar de tant en tant ... No; jo em solidaritzo amb qui vull i si haig de lluitar seré jo qui determini contra qui lluitar... Moltes vegades prefereixo estar parlant amb els "nois" lògicament depenent dels nois , que no pas amb les "noies" ja que molts dels temes que elles toquen em resulten del tot avorrits, molt avorrits ... això, però, no treu que quan tens la sort de trovar-te amb les que realment et sents bé, la vetllada es transformi en un atac de sinceritat i burles, ironia carregada de bones intencions, crítiques i rises incontrolades i en acabar et sentis que cap crema del mercat et tornarà la joventut com el riure amb ganes entre unes bones amigues...