10 enero 2007

de desagraïts el món en va ple...

Frases fetes com aquesta m'han fet sempre molta ràbia malgrat que sempre les he utilitzat molt!
Una altra de les reflexions que fa ràbia i que sembla treta de un llibre d'autoajuda és que El secret de la felicitat està en el saber gaudir de les petites coses del dia dia ...
Doncs sí, estic d'acord amb totes dues coses i en totes dues he pensat molt després del dia de Reis. A mi els Reis m'han portat de tot i estic molt contenta, de fet no necessitava res de res, així que tot el que pogués arribar seria realment un regal inesperat. Però no tots ho rebem així, no tots hem tingut la mateixa educació, no tots ens hem re-educat per ser agraïts ... Els nens ara són capaços d'enfadar-se amb els Reis i no dissimular, com molts de nosaltres feiem, només perque t'han portat mil coses, és a dir totes les que has escrit a la carta menys una, un scalextric. No els han ensenyat a veure com són afortunat sper tot el que els han portat sinò a valorar el que no els han portat ... a mi que els meus Reis quan era petita practicament no em portaven res de la carta, crec que no la llegien mai, bé de fet és que no la vaig portar mai en mà a cap Rei o patge (no m'hi van portar) i per quan vaig finalment anar a una Cavalcada els Reis, ja no eren els Reis ...

D'altra banda, de què serveix tenir de tot, anar emperifollat o amb aquelles sabates a conjunt amb el bolso tan maques, o amb aquella jaqueta que a tanta gent li agaradaria tenir o poder-se comprar sino et sents afortunat...? De què serveix si només ets capaç d'alimentar-te dels elogis dels altres, dels que estàn fora de casa? Per què comparar-se sempre per ser feliç i a més a més sempre comparant-se amb qui no s'hauria de fer...? Compara't amb els nens de Bombai, amb els 3 mil.lions de persones que viuen al carrer... No, sempre s'ha d'iodolatrar la vida de l'altre, i mirar la vida d'un sempre des d'un filtre negatiu... Doncs mira, si un aprén a gaudir de les petites coses, no té temps de comparar-se, això no vol dir que no passin coses menys maques ...

Jo vull agraïr els meus Reis tot el que m'han portat, més regals que mai :) Em sento molt afortunada amb tot el que tinc, material i immaterialment parlant, i el regal que he demanat per tots aquells a qui estimo és que s'hi sentin tant com jo - quina llàstima que els reis no sempre portin el que un demana, oi?

2 Comments:

Blogger lo sapevo said...

Sinceramente me pareció haber disimulado mucho mejor mi decepción al ver que los reies habían desestimado mí petición de un scalextric

10:09 a. m.  
Blogger Jove Kovic said...

Alguien se queda sin scalextric, para el resto de sus dias ( como poco)

9:41 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home