"Gorillino"

Ara ja fa molt que no escric. Segurament l'excusa més bona seria donar-la al fet que ara sóc mare i no tinc temps per res, però això és fals. La veritat és que tinc molt a dir, potser més que mai. D'altra banda no sempre trobo el interlocutor adient o potser penso que no tothom al meu voltant serà capaç d'entendre el que vull dir, no és facil trobar les paraules justes. I per què no, potser no és un sentiment que vulgui compartir amb tothom… Les frases típiques que tanta ràbia em feien mentres estava embaraçada, han resultat ser un reflexe total de la meva realitat. Les frases en sí i les persones que les acostumen a dir em continuen fent ràbia , el que diuen però a vegades és cert. Un no es pot imaginar el que es pot arribar a estimar un fill, no es pot imaginar. Que la vida et canvia, no les puc considerar sàvies paraules perque és un fet que ja se sap. Mai 2 és igual que 3. Però no sempre 2 és millor que 3, no? Així que després de que el meu cervell hagi tornat a la seva mesura inicial (el cos ja fa molt que s'ha recuperat afortunadament) i que les hormones hagin deixat de ballar dins meu, torno a mi mateixa sent una altra persona. Em reconec quan em miro al mirall, diferent, però em reconec... al igual que en dia un deixa de ser pre-adolescent per esdevenir adolescent, un fet que et canvia la vida i ja no pots tornar enrera. Em sorprenc quan per un moment, i és un moment, oblido el que sóc ara i no era abans, fa pocs mesos, no fa ni un any… i agraeixo com mai hauria pensat que agrairia el que un dia va començar a crèixer dins meu i ara creix al meu costat i em fa crèixer. Aquest post va dedicat a ell, al nostre gorillino, perque amb el passar del temps veurem en ell a ell mateix i part de tots nosaltres, les petites coses que entre tots espero que vagi aprenent. Confio que la sort l'acompanyi, el seu nom ja farà molt, el dia que va nèixer també, ara només queda estar aquí dia a dia per veure-ho!