La selecció natural... el concepte d'amistat

Crec que si en algun fenomen existeix la selecció natural és en les amistats. Crec en la típica frase que el temps posa a les persones al seu lloc i per tant a les amistats. Hi ha molts tipus d'amistat, els de tota la vida que els conexies quan encara no tens criteri a l'hora d'escollir i que arrossegues i portes al cor encara que ets conscient de que si les haguessis conegut ara potser no formarien part d'aquest aparentment ampli cercle d'amistats. D' aquests acceptes els defectes, de fet fins i tot tens presents aquells que ja no són defectes sino que amb el temps s'han convertit en virtuts. Després hi ha el gran grup dels circunstancials són els que en un moment donat están en un lloc determinat, amb aquests fas amistats molt estretes en molt poc temps però un cop el moment o el lloc s'han esvaït, l'amistat se'n va igual de ràpid i es manté el record, d'aquests parles dient: " tenia un amic a XXX (i normalment especifiques el lloc o el moment temporal). Després tenim aquells amics que no acceptem perdre perque malgrat ja no comparteixes tant amb ells, els vols continuar tenint. Són amb els que quedes molt de tant en tant i amb els que utilitzes la típica frase de ens hem de posar al dia que fa molt que no ens veiem... T'agradaria que per ells es pogués crear un moment o un lloc per trobar-te'ls més sovint i confies que tard o d'hora el temps te'ls faci retrobar per continuar allò que fa molt temps vas començar. A aquests, el que els fa vius són totes les vegades que hi penses i totes les coses que els hi explicaries però que mai fas… Tots tenim també aquells grups definits de gent indefinida, que no tenen sentit si no els penses com a grup, són els amics del cole, del lloc d'estiueig, els de la uni - si, falten els de l'esplai però jo no hi vaig anar mai a un esplai però si a un lokal, als de l'ex curro... però és clar, jo encara no he tingut un ex-curro- Amb aquests s'ha de quedar en massa, i en un món on cada vegada tenim menys temps per nosaltres costa molt que aquests grups indefinits es possin d'acord per quedar, i amb els temps no quedes mai…Val a dir, però, que d'aquest grups definits plens de gent indefinida sempre hi ha algú, i amb sort més d'un, que forma part del teu passat i present i espero futur… Dels los amigos de mis amigos son mis amigos, no cal ni parlar, tots sabem a on els podem trobar i quan… i la veritat és que no sempre són amigos… però hi ha vegades que acaben sent els teus… Del grup de gent que se senten amics i que "muy a tu pesar" l'altre no els sent com a tal, només dir que són l'exepció a la regla de la reciprocitat, sap greu però és el que hi ha... I els millors amics són aquells amb els que no cal ni parlar "we can talk without talking", amb els que et sents com a casa i ells es senten amb tu com a casa, amb els que pots ser pesada, amb els que encara que passi el temps estan i vols que estiguin, amb els que no cal que dissimulis els teus defectes ni les teves virtuts, ja ho saben, respecten el que no dius i poden discutir el que dius, a aquests els vols aquí aprop i sempre i cada un d'ells sap que forma part d'aquest màgic grup, a elles, a ells… Els que no poden ser amics formen part de la categoria familia i tenim material suficient com per parlar-ne detenidament en un altre post. Finalment està l'amic que no el considerem mai com un amic perque té el títol de més que amic però que si alguna cosa és, és amic per sobre de tot… amb ell i gràcies a ell tot pren un altre sentit ;) i amb ell he fet lo més maco i el que no serà mai un amic :)