Què ens està passant?

Hem oblidat Haití? Bé, de fet no recordem ni com està el Líban, perquè allà encara hi ha gent que està lluitant, ara mateix, en aquest precís moment. Ni per un moment pensar que podem perdre un minut reflexionant sobre el toc de queda a Baharin, Baharin? On queda Bahrain? O què passa a Àfrica a on continuen havent-hi nens que moren de gana i la Sida per tot arreu... i etc, etc, etc... Bé, per no mencionar que un cop més la Mare Natura ens mostra la seva superioritat i en un moment 12000 persones deixen d'existir sense que nosaltres aprenguem la seva lliçó i com un cop més l'èsser humà, amb la seva falta d'humilitat, creu que pot tenir sota control una situació que no sap ni quin curs seguirà ni com acabarà. Continuo sent positiva, de fet que ho sigui o no no canvia res, i espero que acabi bé, que no vagi a més, que sí, que l'home acabi controlant la situació, que no es produeixi de nou Chernòbil, Part II. Però, i els que estàn allà treballant? Voluntaris? Kamikazes? Herois? Pares d'algú? Fills d'algú? Marits d'algú? Germans d'algú? Amics d'algú? Treballadors d'algú? Persones? Persones que com tots tenen una vida? Persones que s'estàn jugant la seva única vida per que d'altres tinguin vida... I aquí què fem? Res... un gran silenci ens acompanya ... Sí, m'agradaria ser un gran bloc de gel per un moment... De fet, en certa manera jo ho som, quan ni per un moment sentim pena profunda pels que són en definitiva tan petits i èfimers com nosaltres...