Only in Las Vegas

Dilluns 24 d’Abril sopar de clients, 32 persones, restaurant d’estil Americà a Flamingo Av, Las Vegas. Fora de la Strip, carrer principal on es troben tots els hotels més famosos.

Negra nit, al fons les llums de Las Vegas...

Els convidats van abandonant el restaurant, els taxis demanats telefònicament, els esperen fora.

Canvi de plans, ja no es va al hotel, els nois volen anar a veure i beure en un bar de “chicas”, desapreixen uns quants.

Queden 2 persones. Arriba un taxi:

- Do you mind if I take it? – diu el noi hungarés d’uns 30 anys.
- Oh yeah take it, I don’t mind. – mentéix la noia.

Es queda sola, davant del restaurant, ja han tancat, pensa que el taxi no trigarà gaire més, però de cop i volta li ve un flaix. Aquell taxi era l’últim demanat! Truca a la porta, encara queda algú, es veuen llums dins i se senten sorolls. Surt una cambrera i ella li demana un taxi. Arribará en 15 minuts, l’informen ... Però en passen 15 i 20 ....

Apareix un noi, se senta a l’escala al costat de la noia, ho fa sempre quan plega de treballar, comenta. És mexicà, però des de petit viu als Estats Units, fa de cuiner.

- ¿Le gustó la carne? – pregunta timidament
- Mucho, estaba muy buena y tierna.
- ¿Cómo anda la Madre Patria?
- Bien, haciendo, con un poco de todo...
- ¿Esperando un taxi?
- Sí, no tardará... debería estar aquí...
- ¿Dónde se aloja?
- Hotel Montecarlo
- Si quiere la llevo, me va de camino a casa..
- No se preocupe, muy amable, el taxi está al llegar...

I passen, 10 minuts més i apareix un taxi que en la foscor de la nit no reconeix la seva possible clienta i desapareix rapidament per Flamingo Av. deixant la noia acompanyada del cuiner.

- Señorita yo no la dejo aquí sola así que haga el favor de subirse a mi coche que la acompaño al Hotel. Mis padres me han dicho siempre que se debe echar una mano a los que lo necesiten.
- Muy amble pero el problema es que a mí me han dicho siempre que no hable con desconocidos y menos que me suba en su coche.
- Ramón, para servirle! - s’afanya el noi a donar-li la mà.
- Ah, claro ahora ya como de toda la vida, ¿no? Me gustaría evitar acabar en CSI si fuera posible..
- Pero señorita, ¿cómo se le ocurren esas cosas?
- Ai Ramón si tu supieras...

La noia puja al cotxe, sap quins són els perills que comporten confiar en un desconegut, però sap que ha de decidir què fer. I decideix refiar-se del Ramón. Aquella nit el Ramón acompanya a la noia a la porta del Hotel. No marxa fins que ella ja no pot còrrer cap perill. Quan es despedeixen es diuen:

- ¿Lo ve señorita cómo aún queda gente buena en el mundo?
- Sí Ramón y tu lo has sido conmigo, por ello pronto llegará la mujer que te quiera y quiera compartir tus terrenos en Texas!
- Que Dios la oiga. Buena suerte señorita.
- Buena suerte Ramón!


La noia entra a l’Hotel i pensa, quina bona sort que té sempre, es gira somriu al Ramón. Ell posa la primera i marxa...