27 octubre 2006

No soporto ...

No soporto els tòpics en general però ara en el meu "estat" encara menys... Frases com "Ara sabràs el que és ser mare" i que és veritat si tot va bé ara ho sabré i les que no ho són no ho saben, o jo mateixa en aquests moments no ho sé, però no és la frase és el tó amenaçador, la cara de superioritat amb que certes dones, i mai homes, diuen frases com aquestes... Has de "menjar per dos" cosa que el metge m'ha prohibit rotundament, però és igual els demés en saben més i total com jo sóc una persona que he pesat sempre molt ja em va bé agafar 20 kilos que així em pillo directament la baixa perquè no podré donar un pas .... El "no fumis perquè et sortirà el fill mig mort com el d' una persona que jo conec", home potser sí , dos paquets no són aconsellables, però menys de 5 al dia dit pel meu ginecòleg anti tabac no compte per res ... "fes-te totes les probes que puguis perque ja saps el que et pot sortir" mola moltíssim saber totes les enfermetats que pot patir un futur fill en el moment en que l'estàs gestant i les hormones no t'afecten per res i no estas més sensible ... Les millors frases però són, "què, molta son, oi?" quan has patit insomni per uns setmana i mitja i "molts antojos, oi?" no, només unes ganes horroroses de cridar-te i dir-te: allunya't de la meva vida durant 8 mesos ...

Al top ten : "ui no saps com et canviarà ara la vida, ho tens clar, oi?" No, sóc tan tonteta que penso que el fet de tenir un fill no canvia res de res la teva vida, no m'he plantejat en cap mopment coses com que ara algú dependrà de mi, algú que no es val per ell mateix i que per tant no suposa res de res ....

Suposo que això només ha començat i que m'espera una llarga llista de coses que em faràn rabiar ... bé amics les aniré compartint amb vosaltres poc a poc, espero que el monotema no us agobiï, i si és així sigueu tan amables de dir-m'ho, us ho agrairé de tot cor :)

Puc assegurar que de tot el que m'han dit el que m'ha fet més gràcia ha estat l'observació de Maumaunoexiste, això sí que m'agrada, sentir coses que van referides a mi, a la meva persona i no tòpics generals que fan una ràbia .... tens tota la raó em pendrà tant el pèl ;)))
I el que menys m'agradat és el que m'acaben de dir : "Què com vas Mamita?" El què Mamita, a mi ni el meu fill em dirà mamita !!!!!!

24 octubre 2006

Cal tallar-se el cabell per estar més còmoda quan s'està embarassada?


Sí amics sí, estic embarassada, sóc la única que ho pot estar de tots nosaltres així que només us mig sorprendrà la noticia, de fet el padrí ja ho ha comunicat. Lo sapevo i jo ens vam assabentar un dia de pluja a Manhattan... dos predictors van confirmar-ho. Li asseguro al meu amic Sallanworld, però, que quan li preguntava sobre les conseqüències de la meva futura maternitat encara no sabia que ho estava - i ho estava - tal i com indicava el meu consum de cervesses i cigarretes desmesurat, com de costum. Costum que se m'ha acabat - bé reduit- ens els propers 8 mesos, un mes ja ha passat... Ara, no us preocupeu, sobretot tu Michaleen Flynn, que agafaré el ritme ràpid un cop em recuperi del trasvals ... La vida et canvia, és absurd dir el contari, però jo no canviaré o si més no ho intentaré, en certes coses... així que amics meus podeu estar segurs que no em tallaré el cabell per estar més comoda un cop arribi - espero que arribi - la nostra criatura ...


17 octubre 2006

"Dejamos a los niños con los maridos, y las mujeres nos vamos a tomar una horchata"

Qui em conegui sabrà que aquesta frase no sortiria mai de la meva boca. No perquè no m'agradi la orxata, que no em xifla, sino perque no m'agrada el concepte de "corralillo de mujeres" ni "entre nosotras nos entendemos" ni el "dejémoslos a ellos con sus cosas" ... no he sentit mai aquella necessitat de dir "les dones ens hem de solidaritzar, hem de lluitar juntes" Contra què? No, a mi no m'agaraden totes les dones només perque elles com jo tinguin la regla un cop al més o s'hagin de depilar de tant en tant ... No; jo em solidaritzo amb qui vull i si haig de lluitar seré jo qui determini contra qui lluitar... Moltes vegades prefereixo estar parlant amb els "nois" lògicament depenent dels nois , que no pas amb les "noies" ja que molts dels temes que elles toquen em resulten del tot avorrits, molt avorrits ... això, però, no treu que quan tens la sort de trovar-te amb les que realment et sents bé, la vetllada es transformi en un atac de sinceritat i burles, ironia carregada de bones intencions, crítiques i rises incontrolades i en acabar et sentis que cap crema del mercat et tornarà la joventut com el riure amb ganes entre unes bones amigues...