ja no ens cal l'adopció...

I no per tenir un crio sino per donar el nostre en el cas que hagués estat una nena, com tots sabeu... No senyors, un cop més Lo Sapevo es sortirà amb la seva, i si tot va bé (ho sento però no puc deixar la meva scaramanzia), al Juny ens vindrà un nen! Un nen que ara per ara tot el que té sembla que ho té bé ;) Confirmo que li posaré un nom italià, no en tinc cap dubte, encara que ja sé que tindré problemes amb els "catalanets" (en breus un post sobre ells) . Segurament en un futur ens ho agraïrà quan el nom italià i els seus gens italians el facin lligar molt amb les nenes, ja m'en ocuparé jo que no sigui dels pesats ;) Esperem també que no sigui tovet, però senyors ja no depén de nosaltres ;) Sigui el que sigui serà ell i l'esperem amb molt d'amor i alegria (quan porti unes quantes nits sense dormir ja us ho explicaré, eh maumaunoexiste?)

de desagraïts el món en va ple...

Frases fetes com aquesta m'han fet sempre molta ràbia malgrat que sempre les he utilitzat molt!
Una altra de les reflexions que fa ràbia i que sembla treta de un llibre d'autoajuda és que El secret de la felicitat està en el saber gaudir de les petites coses del dia dia ...
Doncs sí, estic d'acord amb totes dues coses i en totes dues he pensat molt després del dia de Reis. A mi els Reis m'han portat de tot i estic molt contenta, de fet no necessitava res de res, així que tot el que pogués arribar seria realment un regal inesperat. Però no tots ho rebem així, no tots hem tingut la mateixa educació, no tots ens hem re-educat per ser agraïts ... Els nens ara són capaços d'enfadar-se amb els Reis i no dissimular, com molts de nosaltres feiem, només perque t'han portat mil coses, és a dir totes les que has escrit a la carta menys una, un scalextric. No els han ensenyat a veure com són afortunat sper tot el que els han portat sinò a valorar el que no els han portat ... a mi que els meus Reis quan era petita practicament no em portaven res de la carta, crec que no la llegien mai, bé de fet és que no la vaig portar mai en mà a cap Rei o patge (no m'hi van portar) i per quan vaig finalment anar a una Cavalcada els Reis, ja no eren els Reis ...

D'altra banda, de què serveix tenir de tot, anar emperifollat o amb aquelles sabates a conjunt amb el bolso tan maques, o amb aquella jaqueta que a tanta gent li agaradaria tenir o poder-se comprar sino et sents afortunat...? De què serveix si només ets capaç d'alimentar-te dels elogis dels altres, dels que estàn fora de casa? Per què comparar-se sempre per ser feliç i a més a més sempre comparant-se amb qui no s'hauria de fer...? Compara't amb els nens de Bombai, amb els 3 mil.lions de persones que viuen al carrer... No, sempre s'ha d'iodolatrar la vida de l'altre, i mirar la vida d'un sempre des d'un filtre negatiu... Doncs mira, si un aprén a gaudir de les petites coses, no té temps de comparar-se, això no vol dir que no passin coses menys maques ...

Jo vull agraïr els meus Reis tot el que m'han portat, més regals que mai :) Em sento molt afortunada amb tot el que tinc, material i immaterialment parlant, i el regal que he demanat per tots aquells a qui estimo és que s'hi sentin tant com jo - quina llàstima que els reis no sempre portin el que un demana, oi?

Per quan la paella?

Ja ha arribat el 2007 i amb ell, espero, l'esperada paella! Us desitjo el millor a tots vosaltres, ja sabeu qui sou. Aprofito per agrair-vos el vostre suport i carinyo, tan necessari en aquests ultims mesos... Sento que les hormones m'hagin donat tantes forces en alguns moments i resultar més pesada de lo normal ;) els que m'heu soportat ja sabeu a què em refereixo, ha estat dificil també per mi ... però nens encara ens queden uns quants mesos i cap al final segurament seré pesada en tots el sentits... Ha estat un bon any i un bon Nadal, espero que vosaltres l'hagueu disfrutat a la vostra manera... Jo he tingut un arbre ple de regals, bé dos, a casa Lo Sapevo i jo n'hem possat un també, i mil menjars italians fets amb molt d'amor, però sobretot us he tingut a vosaltres ... Sí he entrat en el segon trimestre i estic en el moment de la llagrimeta fàcil, què voleu, no ho puc evitar ;)

Estic contenta i continuo "espantada" i monotemàtica, però tranquils, darrera d'aquesta panxeta que va in crescendo encara estic jo, no us preocupeu continuo plantejant-me el mon on vivim i continuo llegint llibres bons a part de llibres rel.lacionats amb la maternitat, tinc, encara, orelles per escoltar-vos... i ganes d'estar aquí per si mai em necessiteu... Més endavant, no sé com estaré.

Feingeschliffen em va comentar que una neuròloga nordamericana després de llargs estudis havia arribat a la conclusió, molt al seu pesar, que el cervell de la dona es reduia durant l'embaràs i els 6 primers mesos després del part. Noticia que com us podeu imaginar no vaig rebre amb gran alegria... però bé, si fora així, sapigueu que aquesta reducció serveix per perpetuar l'espècie. M'agradaria pensar que el meu cervell és prou gran com per reduir-se sense que es notés...